Maria Giribet

Com m’agraden els videoclips…

Els autors ens expliquen històries, sovint juguen amb les metàfores i ens envien missatges. Es tracta d’un acte de comunicació no verbal, sense paraules, solsament amb el llenguatge de les imatges que, encadenades, construeixen un discurs. Si sumem l’estat d’ànim que provoca la música i el joc amb la interpretació de la lletra de la cançó, resulta tota una experiència sensorial. Són pensaments que parlen d’emocions. Petits retalls de vida imaginada que troben la forma d’explicar-se, tal com ho fa la poesia.

Un videoclip és un exercici de comunicació completa i total i quan es produeix, quan t’arriba la història i la comprens és quan es produeix la màgia.

Amb el següent videoclip em va passar. Va ser començar i quedar-me clavada mirant la perfecció de cada plano, de la cadència del muntatge, la exquisita connexió amb la música, de la lletra de la cançó i de la història. El videoclip tracta del cicle de l’amor fortuït o de l’amor platònic cap un desconegut. Una història sobre el joc de la seducció, la passió i finalment, de la mort de l’amant, i d’allò que en queda.

El tema és de Goldfrapp i es diu “Stranger”. Celebro la maduresa i personalitat on han arribat com a banda. Per cert, el disc sencer Tales of us, és una maravella. Atenció amb el tema “Jo“i “Anabel“.

 

_

Stranger, when you look at me
Eyes strong as steal
Light as day

Born a mystery
You’re the in between
Boy or girl

Wilder, than I’ve known before
Fire rushes through
Every vain
With a smile that sings
You’ll be killing me tenderly

Every word is soft as fur
I’m drifting deep deeper in

Stranger, will you remember
Stranger, make me remember you

Taken by the crowd a tide
It’s there then gone do or die

Stranger, I dream of you and
Stranger, I will never know

El vídeoclip és de la Lisa Gunning que, per cert, és muntadora de la pel·lícula 50 Shades of Gray. Tales of us, també és un projecte personal de la Lisa. Un projecte audiovisual que es construeix a travès de varies històries, cadascuna és un vídeoclip, que n’explica una. Un projecte molt personal que entra indaga en la vida fosca de les persones i les seves ànsies de llibertat.

 

_

I aquí el videoclip

Em resulta inevitable recordar el vídeoclip d’una altra de les grans, la Lana del Rey. La reina de la melancolia que corona la idea que l’amor mata preciosament captada pel vídeoclip de “Blue Jeans”. El videoclip dirigit per un tio que m’agrada molt Yoann Lemoine, director de peassos de videoclips, dissenyador gràfic i compositor/cantant de Woodkid. Un senyor crack a qui val la pena seguir la pista i mereix un capítol a part perquè també té molta tela. Aquí els seus videoclips.

_

Frame del cídeoclip Blue Jeans

I aquesta és, per mi, és la joia de la corona del vídeoclip de Blue Jeans.

L’últim treball que vaig fer per acabar Belles Arts, es tracta d’un conte il·lustrat. Les imatges són fotografies amb tractament d’il·lustració. Per cert, al meu professor no li va agradar gents 😉

—–

“La Sireneta és curiosa… << Què hi deu haver fora el mar?>>, es pregunta tota inqueta. Aquest ésser, mig dona, mig peix, escapa del seu món per descobrir-ne un altre. <<Moltes coses meravelloses m’esperen!>>, pensa amb il·lusió. El camí serà difícil, però res l’aturarà perquè està convençuda que, en Fred, el cuc saltimbanqui, l’espera ansiós per mostrar-li els secrets de l’Illa Fantàstica…”

Portada illa fantastica xula 1 illa fantastica xula 2 illa fantastica xula 4 illa fantastica xula 5 illa fantastica xulla 3

M’encanta la il·lustració, i de tan en quan faig alguna coseta, sempre dic que dibuixar és terapèutic. Durant un temps vaig estar dibuixant tot el dia quan treballava pel Top ten Tomàtic. de vegades ho trobo a faltar 🙂

angel

maria-jo  bolo ratulinamaria clarobscurpetit princepedulogo pincponerapintura pixelartportada disc maria ulleres ratlles

Etiquetes:

LES VEUS DEL 1714

Projecte udiovisual per una APP per mòbils

2014

Client: Generalitat de Catalunya. Departament de Patrimoni i Cultura

Tasca: realització, postproducció i coordinació del projecte (amb calidos.cat)

Aquest projecte és el primer que faig amb actors professionals. Tot un repte. Monòlegs de fins a dos minuts sense tallar, amb vestuari de l’època.

HISTÒRIA DEL CASTELL DE L’ALBI

Audiovisual històric per un museu

2014

Client: Ajuntament de L’Albi

Tasca: realització, muntatge i coordinació del projecte (amb calidos.cat)

Aquest projecte és un encàrreg de l’Ajuntament del poble de L’Albi. Bàsicament l’hem dut a terme entre dues persones. Mun pare ja comença a ser un crack amb el 3D i el meu germà ja domina en dron 🙂

DOCUMENTAL JOAN SALES

Documental
2012-13
Client: productora Daltabaix + inquiets.net
Tasca: Realització i muntatge
 
– 
Es tracta d’un documental sobre l’escriptor i editor Joan Sales per a TV3. En Sales és un dels escriptors més rellevants de la història contemporànea de Catalunya. La seva obra capdal és “Incerta Glòria”. Aquest any se cel·lebra el centenari del seu neixament. En Sales és un personatge amb moltes cares: republicà però catòlic, advocat, escriptor, traductor de Dostoyevski i editor de la Merçè Rodoreda. Sales representa i retrata una generació de lluita, trencament, desengany i superació, però també planteja un punt de vista sobre la Guerra Civil que pot generar controvèrcia per ser molt crític amb els dos bàndols.

Aquest projecte va resultar la experiència definitiva com a professional. Ja que es tractava de un documental lowcost, vaig passar per tots els passos, des de la realització, fins la postproducció. Van ser sis mesos duríssims, molta feina, encara que molt estimulant i el resultat em sembla força impecable amb unes quantes bones idees 😉

VIDEOCLIP MERITXELL GENÉ

Videoclip

2014

Un vídeoclip molt senzill per la hipersensible Meritxell Gené. Fet amb dos dies i amb molt de carinyu

CANAL SUPER3

Programa de TV

1012-actualitat

Client: Tv3

Des de fa uns anys, he col·laborat com a grafista de reforç per al Club Súper3 fugint una mica del muntatge i ampliant la meva experiència en el camp de la postproducció. Realment és una gran escola, ja que et demanen de tot!

[https://www.youtube.com/watch?v=2X6VIKls2PM]

L’exemple que poso és un videoclip per la Lila. En aquest cas em van demanar els efectes i l’atelonatge.

MAKING OF DE FÈNIX 2311

Making of

1012
Client: coproducció Arriska + benecé + TV3
Tasca: muntatge
 

Making of de la pel·lícula Fènix 2311 dirigida pel Joel Joan i Sergi Lara.

SPOT PER APLICACIÓ PER MÒBIL SHAREISFASHION.

Spot

1014

Client: Shareisfashion

Software: Final Cut X

“BUSCANT EL DETALL” (MAKING OF)

Vídeo Making of
2010
Client: Museu Nacional d’Art de Catalunya
Productora: Calidos S.C.P
Tasca: Gravació, edició, compressió
Càmara: Canon EOS 5D Mark ii
 
 

Aquest és un dels muntatges que més m’agrada. El muntatge està molt ben resolt i la sincronia de les imatges i dels talls amb la música és perfecta.

 “BLU”

Vídeo corporatiu
2012
Client: Dispromèdia
Tasca: realització i muntatge
 

El projecte Blu tracta del vídeo corporatiu d’una empresa de disseny web. Hem volgut fugir dels típics vídeos d’empresa clàssics i ensopits i aportar el nostre granet de creativitat.

NO VOTIS!

Publicitat per Internet

Client: Plataforma Barcelona Decideix
Producció independent (col·laboració amb Joel Joan i Dave Giribet)
Tasca: Gravació, edició i compressió
Càmera: Canon EOS 5D Mark ii
 
 

En aquest projecte, m’atreia molt la idea de treballar amb el Joel Joan: un molt bon realitzador, però amb fama de ser molt exigent. Sempre és un repte ja que cada realitzador és un món. Ningú més que ell creia en que la idea d’imitar la campanya del Don’t Vote d’Obama funcionaria. El vam fer possible amb pocs mitjants i temps, però va ser un èxit total. 200.000 visites en tres setmanes i molta gent va anar a votar ja que l’espot els va engrescar a fer-ho… i aquest era l’objectiu final, no?

RIDE FOR LIFE

Vídeo d’esports
2011
Personal
Tasca: gravació, edició, compressió
 

Tinc uns amics riders que estàn bojos per fer-se vídeos i jo tenia ganes de provar algo nou per entretenir-me… i perquè no els esports? És més difícil del que sembla, però molt estimulant.

ELS SOMNIS D’EN BUFAVENTS

Vídeo instal·lació artística
2009
Autors: Maria i Josep Giribet
 

Aquest va ser un projecte en què, per primer com, a Calidos vam treballar a fons amb la Markii. Feia poc que la teníem i encara anava amb els controls automàtics. El projecte servia d’excusa per estrenar la nova sala d’exposicions Marsà de Tàrrega. Els Somnis del Bufavents va ser un projecte conjunt amb el meu pare, el Josep Giribet. El projecte constava d’una escultura d’un gegant dorment i en una paret de la sala es projectava aquest vídeo que representava els somnis del gegant.

MAKING OF “ELS SOMNIS D’EN BUFAVENTS”

Fals Making of
2009
Autors: Maria i Josep Giribet

Teníem força imatges del procés de construcció del gegant i vam pensar que seria una bona idea fer un making of. Vam deixar anar la imaginació i vam inventar la història de la descoberta de la llegenda del gegant en l’actualitat.

“CORRIDO DE LA ROTONDA DE SANT MARTÍ” DE LA TERRASSETA DE PREIXENTS

Vídeoclip
2012
Tasca: Atelonatge

En aquest cas, només he col·laborat en l’etalonatge del vídeoclip ja que el projecte era del meu germà Dave Giribet.

ANTONIO DÍAZ. EL ESCULTOR DEL HIERRO

Documental
2011
Client: particular
Tasca: realització i muntatge
 

Aquest va ser un projecte força difícil d’editar, ja que va començar sent un seguiment de l’artista sense cap intenció d’acabar sent un documental. Però l’artista, l’Antonio Díaz es va anar engrescant i el projecte va anar creixent. N’estic molt i molt satisfeta de la part de la imatge, però crec que en els continguts n’hauríem pogut treure més si haguéssim pogut treballar amb algun guió.

LOS ALGOS (PROGRAMA DE TV)

Programa televisiu infantil

febrer 2007 – febrer 2008
Client: Canal Cuatro
Productora: Gestmusic + tvFlash
Tasca: edició de vídeo offline / online
 

Un gran repte. Vaig començar sent la única muntadora i havíem de dissenyar una estructura de treball des de zero tan amb l’equip de producció com en el de postproducció. Vaig poder donar el millor de mi en un ambient de força estrès i d’exigència creativa. Vaig aprendre molt dels meus companys: grans professionals i millors persones. Una de les experiències més estimulants de la meva carrera. Vaig guanyar velocitat, experiència i seguretat com a muntadora.

MÀSTER VÍDEO DIGITAL. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Formació postuniversitària.
2009-actualitat
Client: Idec (Universitat Pompeu Fabra de Barcelona)
Tasca: Professora de edició de vídeo i fluxes de treball amb Final Cut Pro i teoria i conceptes del vídeo digital. Coordinadora acadèmica del Màster.
Donar classes ha sigut una experiència molt gratificant com a persona i com a professional. He après a ordenar idees i aclarir conceptes, a resoldre dubtes, a acceptar els errors de plantejament i millorar en cada sessió. Quan els alumnes aprenen i creixen com a tècnics i creatius i descubreixen que els apassiona el mitjà, et fa sentir molt realitzat.

POSTALS DE GEL

Testing Canon EOS 5D mkii

Client: Personal
Producció: Calidos SCP
Tasca: Edició i compressió
 
 

Aquest vídeo va ser el primer que vam fer a Calidos, just quan ens va arribar la Canon EOS 5D Mark ii. Vam ser dels primers d’Espanya en adquirir-la i jo no m’acabava de creure la qualitat que prometia. Després de fer aquest vídeo, no em va quedar cap dubte de les possibilitats que tenia aquesta càmera. Després d’això, la vaig estudiar a fons: el seu fluxe de treball, els seus pros i els seus contres, per poder treure’n el màxim rendiment fins fer-la la meva inseparable.

ALICE

Experiments amb la càmera
2011
L’any passat vaig anar un mes a London mig de vacances, mig a estudiar. Tenia un plano que volia fer del Hampsted Heath. Un cop allà, estava sola i plovia, però vaig aprofitar que el cel estava ennuvolat per fer proves de sobreexposició amb la càmera i el posterior tractament.

STRESS

Testing slowmotion and timelapse
2009
Personal
Tasca:  idea, edició, compressió
 
 

Un vídeo per fer proves amb la càmera i un petit homenatge a un dels vídeoclips que més m’agrada de món. Recordo que el vaig veure fa molts anys per primer cop, quan miràvem MTV amb la parabòlica.

Orbital ” The Box” (1996)

UN ANTES SIN DESPUÉS

Trailer curtmetratge

2004
Client: Personal
Productora: inzZecto
Tasca:  direcció artística, disseny gràfic, muntatge trailer
 
 

Una peça que em porta molts records. És impossible oblidar els rodatges de dies interminables on l’equip entusiasta ho donava tot amb la il.lusió de triumfar algun dia.

.

Els meus projectes

Complemento para la clase del 7/6/12 para los alumnos del Máster de Vídeo digital de la Pompeu Fabra. 2011-12

 El último día comentamos en clase sobre el fascinante mundo del vídeoclip como espacio de experimentación para hacer mezclas con otros géneros de forma radical, libre y creativa. Aquí os paso algunos ejemplos que os expliqué en clase para que podáis verlos. Aviso, casi todos tienen contenidos violentos o sexuales explícitos. Será casualidad? Por cierto, perdonadme algunas licencias conceptuales, no soy una experta en el tema…

  • Massive Attack – “Paradise Circus” (Dir. Toby Dye): apasionante retrato documental en formato vídeoclip sobre una ex porno star viejuna que habla sin tapujos sobre su experiencia sexual detrás de las cámaras. Un vídeo de extrema elegancia y sensibilidad a pesar de lo sórdidez del contenido. Proyecto que dudo que haya nacido para vender discos.
  • M.I.A – “Born free” (Dir. Romain Gavras). Proyecto videoclip con estética reportaje de guerra en vivo y en directo que tiene como objetivo la crítica social. Hay imágenes de una violencia gratuita al más puro estilo peli de Hollywood. Vídeo censurado en un montón de paises, no creo que haga falta explicar por qué. Por cierto, M.I.A cantó un tema con Madonna en la Superbowl no libre de polémica… Sin duda, M.I.A. es la nueva niña gamberra de U.S.A.


En cuanto al director del vídeoclip, Romain Gavras, merece un paréntesis. Parece que las cosas le van muy bien escandalizando a las masas y poniendo a Youtube patas arriba. Si el “Born Free” de M.I.A se os hace corto, podéis verlo en versión largometraje en Notre Jous Viendra (Our Day Will Come) sobre la misma temática. Ahí va el tráiler:

Siguiendo con el tema de Romain Gavras, ya la lió mucho en 2008 con el vídeoclip de Justice – “Stress”. Vídeoclip del tipo retrato social sobre un grupo de jóvenes adolescentes marginales que practican la delinquencia como forma de entretenimiento. Todo ello enfocado con una crueza y realismo brutales. Muy de moda en estos tiempos tras los altercados violentos en las manifestaciones de los suburbios de París, Londres, Grecia o Barcelona. Llega un punto en el vídeoclip que uno se plantea si Romain Gavras ha jugado demasiado a vídeojuegos violentos tipo GTA, pero el final del vídeo nos regala una frase (que gritan los chicos malos en francés) que destapa el verdadero objetivo de la crítica: los medios de comunicación que persiguen a lo paparazzi cualquier forma de violencia pública para alimentar el morbo de los telespectadores.

Does filming this get you offyou S.O.B?”

 

Aunque no todo el mundo estuvo de acuerdo con las formas, Stress llegó a tener 100.000 visitas por día en la web francesa Dailymotion. Dos semanas más tarde y con todo el pollo montado, los componentes de Justice tuvieron que salir a la palestra a dar la cara. Se justificaron diciendo que el vídeo era una fusión entre arte y entretenimiento, que nunca tuvo como objetivo la emisión televisiva y nunca fué concebido como campaña de márqueting musical. Incluso afirmaron que el objetivo más bien era el de abrir debate como se hace habitualmente en el cine, la literatura y el arte. En el momento histórico de la archicomentada crisis de valores, que cada uno saque su propia conclusión.

  • Dremen – “Dremen Day” (Producciones Bajocero). Descarado homenaje a l‘Stress de Justice a la española (y a los perroflautas antisistema). Es tan parecido que ni tan solo se esconde de ello.

 

  • Is tropical – “The Greeks” (Megaforce). Otros franceses. Videoclip ganador de un premio (Best indie/rock) de los UK Music Video Awards del 2011. Lo que empieza con un inocente juego de niños se convierte en una especie de peli para mayores de 18 años de lo más salido de tono. Pero como los efectos especiales son dibujos animados con estética anime es, supuestamente, menos fuerte. Yo tengo mis dudas.

  • Aphex Twin – “Rubber Johnny” (Dir. Chris Cunningham). Cortometraje musical experimental del gran Chris Cunningham. Ojo! Que, segun el autor, no un videoclip. Grabado en miniDV. Seis meses de montaje y postpo. Cunningham experimentó con los límites del montaje hasta encontrar el corte perfecto, con los mínimos fotogramas, sin romper la continuidad visual. Solo de imaginar la arquitectura del timeline es extenuante.

  • Ok Go – “Needing/Getting” (Dir. Brian L. Perkins & Damian Kulash, Jr.). Algo así como un videoclip performance. Parece que estos chicos han encontrado el gusto en ser los más visitados en el Youtube, quizás no tanto por su música sino por sus ocurrencias videocliperas. Da la sensación que son adictos a la originalidad y la verdad es que se salen con la suya. En este último trabajo, han encontrado la fórmula para que la pieza musical no exista sin ser vídeoclip y viceversa. Un poco rebuscado, pero genial, solo hace falta verlo/escucharlo:

  • Scissor Sisters – “Invisible Light” (Productora Canadá). Si nos los conocéis echadles un vistazo. Podríamos decir que son publicistas por dinero y artistas del vídeoclip por vocación. Unos frikis que han encontrado su marca particular en el surrealismo o dadaismo o simbolismo o ocurrencianismo o lo que sea (parece fácil, pero no lo es). Muy copiados, con eso se dice todo .

En definitiva, no hay duda que hay infinidad de formas en que podemos atrevernos a enfocar un vídeoclip. Al fin y al cabo, el vídeoclip no es un género en si mismo, ni un lenguaje, sino un medio de expresión audiovisual y conceptual que solo tiene como condición contener una canción musical. Hecho que deja un gran margen de experimentación y libertad creativa que, de una forma u otra, nos beneficia a todos. Aunque eso implique un coste. Internet y la cultura del Youtube practica la selección natural Darwiniana tan mágica como cruel. Como la propia naturaleza. Donde sobreviven, crecen y se multiplican los más fuertes y los más débiles desaparecen o caen en el olvido. Como la vida misma.

Juzgen ustedes mismos…

Maria Giribet (coordinadora Postgrado Vídeo Digital –  iDEC)

Doncs, deixeu-m’ho dir: el mateix que el Jason Derulo amb IAMX. Jason Derulo corona magistralment les llistes Top Ten de música R&B d’allò més comercials i els IAMX, ni molt menys tan coneguts, troben tímidament el seu forat fent música d’estil pop alternatiu amb aires melancòlics i transcendents.

Si ens hi esforcem una mica, podem trobar una relació entre la velocitat i la cansalada, encara que segur, que serà estrambòtica. Com la d’en Jason Derulo i l’IAMX: en aquest cas l’original connexió ve de la mà de Imogen Heap.

Imogen Heap és una cantant britànica amb una veu privilegiada, amb caràcter i bellesa de culte. La seva cançó més coneguda, que no la més representativa, és “Hide and Seek“. Tema catapultat a la fama per la seva aparició en la sèrie per adolescents The O.C. És una cançó a capella, on la veu es distorsiona sintèticament, donant com a resultat una peça excepcional.

.

.

“Hide and Seek”, que ja forma part de l’imaginari musical alternatiu, la podem trobar “samplejada”, en un tema del Jason Darulo.  Aquest, aprofita un moment de inspiració de l’Imogen, per posar-la com a base del seu tema debut “Whatcha Say“. Evidentment ha sigut un èxit de masses i l’inici d’una carrera profitosa, encara que, pel meu gust, previsible i prefabricada. Tot i aquesta puntual col·laboració, segueixo pensant que Imogen Heap i Jason Darulo són una parella musicalment insoluble.

.

.

Per altra banda, podem gaudir de la veu d’Imogen Heap en un tema d’IAMX: “My Secret Friend“. A mi em sembla una connexió brillant que no podria haver funcionat tant bé si no fos  que els dos elements són de la mateixa espècie musical.

.

.

Contra gustos no hi ha res escrit…

SENTIR:

1 1 v. tr. [LC] [MD] Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll.
1 2 v. tr. [LC] [MD] Tenir la sensació (de quelcom). Sentir fred, calor. Sentir-se un dolor al braç. Sentir-se sol. Sentir amor.

Sentir música és una de les coses que més m’agrada fer en l’absoluta intimitat. És allò que em provoca les sensacions més intenses, pures i directes d’entre totes les altres. És una experiència catàrtica i que va més enllà de les paraules què, sovint, resulten tan imprecises. Sembla ser que aquestes emocions són una resposta orgànica i hormonal del nostre cos. Quan sentim música, segreguem endorfines, les quals són les responsables d’experimentar un plaer emocional tant intens. Jo em pregunto, quina és la utilitat biològica d’aquesta eina amb què la mare naturalesa ens ha dotat? Sembla un recurs gratuït i inútil per la supervivència de l’espècie. Però jo m’atreveixo a pensar que sí que ens ajuda a sobreviure. Alimenta una necessitat menys física i evident, però no menys important, que és la nostra ànima. És un regal de part de tots aquells que fan música. Ells senten la necessitat d’expressar-se, de sublimar-se a través del llenguatge musical i nosaltres en gaudim i ens tonifica emocionalment. Gràcies a la música, la vida és una mica més bonica i menys terrenal. Perquè pensar que aquesta activitat respon a una voluntat divina? seria treure mèrit als humans. Per alguna cosa bona que fem, ens l’hem de valorar.

EN CHRIS CORNER I LA SEVA VEU

Sempre he tingut debilitat per les veus masculines, sobretot les que es modulen i recargolen com una serp i, aquests dies, n’hi ha una que m’empaita:

En Chris Corner és el cantant que em té hipnotitzada últimament. Té un color de veu semblant a la d’en Matt Bellamy de Muse, així com la forma d’expressar-se, encara que Bellamy és més extrem. A més, m’atreviria a afirmar que s’assemblen físicament: faccions marcades, estètica emo, fosca i amanerada. En Matt Bellamy és un virtuós i no només amb la veu, també ho és amb el piano i la guitarra. És un artista excepcional.

Chris Corner

Matt Bellamy

Aquesta és una meravella de Muse: “Blackout“. No és el tema que més els representa, però és una delícia per als oïdes més sensibles:

“don’t grow up too fast
and don’t embrace the past
this life’s too good to last
and i’m too young to care”

Recuperant en Chris Corner (ex-component de Sneaker Pimps), és ara líder i vocalista d’un grup anomenat IAMX. El segon tema més valorat a l’Spotify és “This will make you love again“. Us deixo una versió en directe, perquè pugueu veure la interpretació d’en Chris Corner i perquè comproveu que la seva veu és pura i natural, que sona igual o millor que el tema gravat en un estudi.

“Every touch is sacred, when they leave the room
If I have to switch the lights off, I wanna switch them off with you.”

Sobre mi

Sóc la Maria Giribet, realitzadora audiovisual. Tal i com exigeix un camp professional cada cop més competitiu, tinc un perfil professional polivalent que va des de la realització, càmera, edició i postproducció. També faig fotografia i retoc. Llicenciada en Belles Arts i autodidacta. Per altra banda, sempre he pensat que m'agrada l'edició de vídeo, perquè m'apassiona la música, per sobre totes les coses. Perquè, en la intimitat, quan escolto música, sempre veig imatges que l'acompanyen. M'estimula la imaginació. Per mi, la image i la música són el tàndem perfecte...

Fés clic aquí si vols rebre notificacions sobre noves entrades d'aquest bloc. Gràcies!

Join 5 other followers

Els meus twits :)